VIATJANT EN GLOBUS

VIATJANT EN GLOBUS

TEXTO BILINGÜE: MÁS ABAJO, EN CASTELLANO

Hi ha experiències úniques i especials que tot i paréixer pròpies d’un viatge d’aventures, poden ser viscudes ben a prop de casa. Només cal un poc d’atreviment i l’empenta dels que et volen per posar-te en situacions inimaginables. Al llarg de la nostra vida, les diverses etapes que la formen estan marcades per moments especials que, habitualment, ens agrada emmarcar amb “rituals de pas”. Amb l’excusa del meu darrer aniversari, tot en secret, em van organitzar una senzilla festa sorpresa que va anar acompanyada d’un regal únic i especial: un viatge en globus.

En la cesta justo antes de despegar

Com saben que a nosaltres4 ens agrada gaudir d’aventures en família, ens compraren bitllets als quatre en aquell globus matiner i allà hi vam anar. Calia matinar perquè el vol és molt més tranquil i eficient si l’aire està encara fresc -no cal gastar tant de combustible per calfar el globus. Acabava d’eixir el sol quan desplegàvem l’enorme llençol damunt de terra. Tots vam ajudar i ràpidament els ventiladors inflaren el globus d’aire. En encendre els enormes cremadors, el globus es va alçar magestuosament i, de seguida, ens enfilarem a la cistella que ens havia de transportar per allà dalt…

Nuestra sombra se proyecta en el globo que nos lleva

No hi havia ni un núvol, el dia era esplèndid i l’experiència prometia ser inoblidable. Com en qualsevol vivència que puga rebre el nom d’aventura, no podem negar que una certa por ens envaia: el fet de deixar-te enlairar en una simple cistella centenars de metres suposa una prova de confiança en la persona que ha de pilotar aquell senzill aparell.

Després de pujar més de 500 metres, superes eixa por i comences a gaudir del fet de volar. Era la primera volta que volàvem realment. Ara ho sabem. Havíem pujat moltes vegades en avió i una vegada en aquella avioneta a les illes Galápagos que va suposer per a nosaltres un vol increible. Tanmateix, ara sabem que mai no havíem volat com volen el pardals quan es deixen dur plàcidament per les brises matutines, fresques i agradables, quan no van enlloc i simplement aprofiten la seua capacitat de volar per sentir-se els autèntics privilegiats de la naturalesa.

Volar en globus és així. Sosegadament vas descobrint una nova perspectiva del paisatge. Si, a més a més, voles per damunt de les teues serres, del camp que t’envolta habitualment, dels camins que visites periòdicament, aleshores el vol es converteix en una experiència d’enamorament. Encara estimes més la teua terra, la nostra terra. La sensació de connexió és immensa i no pots deixar de pensar en el privilegi tan gran que tenim els éssers humans de poder ser conscients del que suposa viure en aquesta Terra. Aquesta casa nostra que ens regala misteris i racons encisadors a cada pas.

Recogiendo el globo tras el aterrizaje

Decobrir la bellesa del món no és fàcil. Sovint ens movem massa ràpid, massa frenèticament, per tal d’apreciar-la. Viatjar a peu, amb bicicleta o en globus et dóna la mesura real del món i et permet gaudir plenament de l’espectacle de la natura. Si visquérem amb més calma, el món se’ns oferiria als ulls amb un aspecte més bell i amable. Redescobriríem el pou de bellesa que hi ha als nostres ulls…

En fi, hem volat en globus i ho hem fet en família de la mà de totglobo. Aquesta és una iniciativa de dos germans, Raül i Blai, que et transmeten, amb les seu esguard, que fan tot el possible per viure el que més els agrada: la seua passió per la natura i l’aventura. Amb molta il·lusió, posaren en marxa aquesta empresa quan encara eren uns adolescents, pràcticament, i encara hui fan possible que molta gent puguem viure una experiència única. Volar amb ells és, a més, una forma d’ajudar-los a tirar avant amb el que fa quasi vint anys pareixia només una bogeria de joventut. Tant de bo que no desapareguen mai els jóvens amb totes les seues bogeries, el seu coratge i la seua alegria de viure! Gràcies a ells l’esperit d’aventura està viu i es manté viu, fins i tot, amb el pas dels anys, quan es fan grans, en tots aquells que apostaren, sense dubtar-ho, pels seus somnis de joventut.

——————————————————————————-

Hay experiencias únicas y especiales que a pesar de parecer propias de un viaje de aventuras, pueden ser vividas muy cerca de casa. Basta un poco de atrevimiento y el empuje de los que te quieren para ponerte en situaciones inimaginables. A lo largo de nuestra vida, las diversas etapas que la forman están marcadas por momentos especiales que, habitualmente, nos gusta enmarcar con “rituales de paso”. Con la excusa de mi último cumpleaños, todo en secreto, me organizaron una sencilla fiesta sorpresa que fue acompañada de un regalo único y especial: un viaje en globo.

Sólo los mecheros rompen el silencio del vuelo

Nuestros padres y hermanos saben que a nosaltres4viatgem nos gusta disfrutar de aventuras en familia así que, coordinados por Pau, nos compraron billetes para subir los cuatro en ese globo tempranero. Allá que fuimos. Había que madrugar porque el vuelo es mucho más tranquilo y eficiente si el aire está todavía fresco -no hay que gastar tanto de combustible para calentar el globo. Acababa de salir el sol cuando desplegábamos la enorme sábana encima de tierra. Todos ayudamos y rápidamente los ventiladores inflar el globo de aire. Al encender los enormes quemadores, el globo se alzó majestuosamente y, enseguida, subimos a la cesta que nos debía transportar hacia arriba …

Ayudando a llenar de aire caliente el globo

No había ni una nube, el día era espléndido y la experiencia prometía ser inolvidable. Como en cualquier vivencia que pueda recibir el nombre de aventura, no podemos negar que un cierto miedo nos invade: el hecho de dejarte despegar en una simple cesta cientos de metros supone una prueba de confianza en la persona que debe pilotar aquel sencillo aparato.

Colaborar en el montaje de los globos nos animó a volar

Después de subir más de 500 metros, superas ese miedo y empiezas a disfrutar del hecho de volar. Era la primera vez que volábamos realmente. Ahora lo sabemos. Habíamos subido muchas veces en avión y una vez en aquella avioneta en las Islas Galápagos con un piloto en prácticas que supuso para nosotros un vuelo increíble. Sin embargo, ahora sabemos que nunca habíamos volado como vuelan los gorriones cuando se dejan llevar plácidamente por las brisas matutinas, frescas y agradables, cuando no van a ninguna parte y simplemente aprovechan su capacidad de volar por sentirse los auténticos privilegiados de la naturaleza.

Probando los mecheros ante de sujetar la cesta al globo

Volar en globo es así. Sosegadamente vas descubriendo una nueva perspectiva del paisaje. Si, además, vuelas por encima de tus sierras, del campo que te rodea habitualmente, de los caminos que visitas periódicamente, entonces el vuelo se convierte en una experiencia de enamoramiento. Aún quieres más a tu tierra, nuestra tierra. La sensación de conexión es inmensa y no puedes dejar de pensar en el privilegio tan grande que tenemos los seres humanos de poder ser conscientes de lo que supone vivir en esta Tierra. Esta casa que nos regala misterios y rincones encantadores a cada paso.

En nuestro globo podíamos viajar 9 personas

Descubrir la belleza del mundo no es fácil. A menudo nos movemos demasiado rápido, demasiado frenéticamente, para apreciarla. Viajar a pie, en bicicleta o en globo te da la medida real del mundo y te permite disfrutar plenamente del espectáculo de la naturaleza. Si vivieramos con más calma, el mundo se nos ofrecería a los ojos con un aspecto más bello y amable. Redescobriríem el pozo de belleza que hay en nuestros ojos …

Volando en globo en la Vall d’Albaida (Bocairent, 2014)

En fin, hemos volado en globo y lo hemos hecho en familia de la mano de Totglobo. Esta es una iniciativa de dos hermanos, Raúl y Blas, que te transmiten, con su mirada, que hacen todo lo posible para vivir lo que más les gusta: su pasión por la naturaleza y la aventura. Con mucha ilusión, pusieron en marcha esta empresa cuando todavía eran unos adolescentes, prácticamente, y aún hoy hacen posible que mucha gente podamos vivir una experiencia única. Volar con ellos es, además, una forma de ayudarles a tirar adelante con lo que hace casi veinte años parecía sólo una locura de juventud. Ojalá que no desaparezcan nunca los jóvenes con todas sus locuras, su coraje y su alegría de vivir! Gracias a ellos el espíritu de aventura está vivo y se mantiene vivo, incluso, con el paso de los años, cuando se hacen mayores, en todos aquellos que apostaron, sin dudarlo, por sus sueños de juventud.

Los globos están casi listos para despegar

ORQUÍDIES I TURMES: REGALS DE LA NATURA

ORQUÍDIES I TURMES: REGALS DE LA NATURA

Aquesta primavera, a pesar que no ha plogut massa, hem pogut gaudir de l’espectacular floració a les nostres serres. Potser enguany he valorat més aquest esdeveniment de la natura perquè l’any passat no vam tindre primavera. Com que vam començar el nostre viatge a l’hemisferi sud el dia 11 de gener, vam partir d’ací encara en ple hivern i arribàrem a Xile quan l’estiu estava marcant les temperatures màximes.
Al mes d’abril, amagades entre els pins i la pinassa, comencen a brotar les tiges d’unes plantetes molt especials que habitualment passen inadvertides per als caminants dels senders. Són les nostres orquídies.

(más…)

XÀTIVA: CIUTAT HISTÒRICA

XÀTIVA: CIUTAT HISTÒRICA

L’altre dia vam provar la nova cervesa elaborada a Xàtiva: La socarrada. Més enllà de seua denominació, que mostra ben explícitament que es tracta d’un producte del país, el sabor intens a romer d’aquest beuratge ens va evocar inevitablement els inoblidables aromes de les nostres serres. No és un cas excepcional, tanmateix. Cada dia són més els productors del país que van descobrint que els productes de la terra tenen un valor afegit. Alguns amics i familiars encara se sorprenen quan veuen que nosaltres solament comprem vins del país. La veritat és que hi ha un bon grapat de cellers a les nostres comarques que s’han decidit a fer un producte de qualitat i amb una inequívoca voluntat de forjar una nova imatge del nostre país, agermanant, d’una part, l’arrelament a la terra i a la tradició i, d’altra, la innovació i la recerca de noves oportunitats comercials.

http://www.jdiezarnal.com/castillodejativa.html
Però el cas de Xàtiva tal volta és especial. En primer lloc, hi ha el fet simbòlic que fou la ciutat devastada arran de la funesta batalla d’Almansa: és el símbol més evident d’aquell mal que -com diu la dita-  a tots alcança. En segon lloc, hi ha una tradició, des de Raimon a Feliu Ventura, que ens remet a una voluntat persistent de resistència. En tercer lloc, Xàtiva és i serà sempre la ciutat dels papes. I encara que la memòria dels Borja és, en molts aspectes, controvertida, és forçós veure en ells l’esplendor històric del nostre país. 
http://www.jdiezarnal.com/castillodejativa.html
Alexandre VI

En la vessant personal, Xàtiva ens porta, a més, bons records. És una ciutat carregada d’història. I els nostres passeigs pels seus carrers o la visita al seu castell ens ha despertat una afinitat i una aficció molt estretes cap a aquesta ciutat.

El tòpic imperant del nostre país com la terra del sol i la platja potser ha fet que ciutats com aquesta -o altres com Morella, Sagunt o Peníscola- no siguen més conegudes pel seu aspecte històric i monumental. De vegades viatgem per Espanya, França, Anglaterra o Escòcia buscant estampes medievals amb castells i cavallers i ens oblidem que ací, a casa nostra, hi ha vestigis d’aquella època cruenta d’Europa, en què els hòmens demostraven la seua virilitat amb una brutalitat esfereïdora, molt allunyada de la imatge idíl·lica forjada per la literatura romàntica.
Pels carrers de Xativa (València, 2014)

Nosaltres tenim el dubtós mèrit de tindre com a fundador del país un rei -el nostre en Jaume- que és conegut amb el títol de El Conqueridor. Aprofitant un dia de pas per Xàtiva i el seu castell, explicàrem als nostres fills la conquesta jaumina del país. A ells els encanten les històries de cavallers, com a tots els xiquets, per això escoltaren amb molta atenció la descripció de la conquesta sagnant de Mallorca per part d’un en Jaume encara jove i inexpert. Però encara quedaren més esbalaïts quan els explicàrem com en Jaume, arran d’aquella experiència, aprengué que seria millor, en compte d’assaltar les ciutats amb els seues exèrcits, assetjar-les fins fer-les negociar la rendició, evitant així l’enfrontament directe. Els nostres fills van saber, així, que aquesta fou l’estratègia del rei a València, a Xàtiva i a les altres ciutats del Regne de València. Des d’aleshores, cada vegada que parlem d’en Jaume, el nostre fill gran diu que el rei era molt llest.

La seu de Xàtiva (València, 2014)
Però els atractius de Xàtiva no s’esgoten al castell. També es pot visitar la Seu o l’antic hospital, convertit, ara, molt funcionalment, en Centre de Salut. Hi ha alguns restaurants molt recomanables, i un passeig per l’Albereda -sobretot durant la fira a l’estiu- permet comprendre l’especial afecte que senten els veïns i veïnes de la ciutat per aquest passeig. Però, en realitat, tan sols cal llançar-se a recórrer els carrers de la ciutat vella per a sentir el batec de la història i per a deixar-se impressionar per la monumentalitat de les antigues residències de la xicoteta noblesa i l’alta burgesia xativina.

Restaurante El Tunel de tapas, Xàtiva

A l’igual que València, Xàtiva ens remet a una època senyorial, àmpliament dominada per una burgesia agrícola i manufacturera sempre incipient a l’antic Regne de València -com encara ho és al nostre país, actualment. El gust pel disseny i l’estil arquitectònic a la moda a l’hora d’alçar les seues residències és un dels signes distintius d’aquesta burgesia italianitzada i evidencia l’actitud emprenedora, la sensibilitat cultural, l’obertura al món i la irrenunciable vocació mediterrània que ha tingut en tot moment la burgesia valenciana. Aquestes excel·lències valencianes, magníficament testimoniades als carrers de Xàtiva, amaguen també algunes debilitats inherents al caràcter valencià, com l’afany desmesurat d’ostentació o la fosca tendència al negoci brut i a la corrupció -és, de nou, l’aspecte tenebrós de la memòria dels Borja. A Xàtiva, en fi -com a València-, hi trobem sintetitzada bona part de la història del país: des dels seus moments de major esplendor fins al seu enfonsament i devastació. És un país d’excessos, el nostre. I Xàtiva n’és una bona mostra, tant de la nostra grandesa com de la nostra misèria.

La història ens diu qui som i, fins a un cert punt, qui serem. Ara bé, tampoc no és un destí cec. Mirar cara a cara al nostre passat és una bona forma d’aprendre del que vam fer bé i del que no volem tornar a fer malament. La història dóna les seues lliçons. Però és cosa nostra estar disposat a aprendre el que la història pot ensenyar-nos.
VALENCIA, SORPRENDETE

VALENCIA, SORPRENDETE

Cada día es una gran oportunidad para descubrir la sorpresa en la  cara de nuestros hijos. Nos levantamos cada día con el “piloto automático” encendido, sabiendo qué vamos a hacer, qué tenemos programado y previsto para ese día. Hay poco margen a la improvisación. Aunque ellos también empiezan a entrar en este mundo programado, su instinto, aún les saca fácilmente de él.

A nuestros alumnos, por el contrario, ya no les ocurre así, ya están “programados” y suelen llegar al instituto con cara de profesionales que no esperan nada nuevo de su “jornada laboral”. Es lamentable y es una de las cosas que más nos obsesionan en nuestra labor diaria: cómo romper la previsibilidad de las clases monótonas. Cada día hablamos con nuestros compañeros y a muchos de nosotros nos preocupa este asunto: hay que divertirse para aprender, hay que divertirse haciendo cosas, creando uno mismo, descubriendo… Pero es difícil porque nosotros también estamos programados… y casi todos los días son predecibles. Cuando logramos trabajar con ellos trasladándoles el protagonismo, haciéndoles responsables de su aprendizaje, sólo entonces, en algunos se enciende la lucecilla del saber, la de “El gozo intelectual” que describe Jorge Wagensberg en su interesante libro. (más…)

PAISATGE NEVAT

PAISATGE NEVAT

 Despertem i ens trobem amb la notícia que les nostres muntanyes estan nevades: Mariola, Aitana, el Menejador, el Puig Campana… Ràpidament -més ràpid i més fàcilment del que és habitual en nosaltres- ens preparem i ens posem en marxa. És com si una alegria i un entusiasme inusuals animaren la nostra activitat des de bon matí.
A mesura que ens endinsem als paisatges coberts de neu, l’emoció i l’excitació dels xiquets creix. Quan ja falta poc per arribar, el camí se’ns fa intransitable. Aleshores, entre patinades i empentes, deixem el vehicle a un costat, mig colgat en la neu. En acabant, ens posem a caminar damunt la neu, cap amunt.

Mentrestant, els xiquets riuen i es miren sorpresos el miracle del paisatge un somriure ample i feliç. A nosaltres, el silenci de la Natura i la seua enlluernadora blancor ens té admirats. Allò realment insòlit de la neu, és que ens ofereix els paisatges coneguts sota un aspecte desconegut. Per això podríem dir que la neu ens dóna, sempre, una lliçó moral: tot allò que creus conèixer pot transformar-se i presentar-se als teus ulls sota un aspecte realment nou, sota un aspecte absolutament meravellós.

 

 Bocairent, 2013

Potser és per això que molts adults tenim una reacció quasi infantil davant la neu. Emocionalment, ens sentim alleugerits pel fet d’alliberar-nos del llast pesant que ens suposa la nostra manera habitual de vore el món. Durant uns minuts o unes poques hores, ens oblidem del nostre arrelat pessimisme i gaudim, entre jocs i rialles, de l’alegria i la il·lusió de mirar-nos el món amb uns ulls nous.
Els xiquets, en canvi, tan sols viuen una vegada més allò que és absolutament normal al seu dia a dia: el goig intens de descobrir una sorpresa més d’aquest món tan fantàstic i estimulant. Per a ells el món que s’obri al seu davant mai no és gris ni tediós, sinó rotundament encisador. D’ací la seua ingenuïtat i la seua creativitat inesgotables. Imaginen un joc nou a cada instant perquè el món juga amb ells, a cada instant, suscitant-los una permanent expectativa i un anhel constant de jocs, aventures i diversions.

Un dia de neu és un dia terapèutic, per a nosaltres. Primer experimentem l’alegria -una joia deseixida-; després ens ve aquella eufòria plàcida que ens fa parlar pels colzes i ens permet gaudir plenament de la companyia; i, finalment, a mesura que la neu es fon amb els raigs del Sol i el nostre món conegut torna a fer-se visible entre les taques de neu, la nostra ment torna als nostres pensaments recurrents, però amb una vitalitat i una energia insòlites.

Tot plegat ens ha suposat una experiència d’autèntica renovació interior. De fet, la Natura, en dies com aquest, ens regala una experiència que té alguna cosa d’espiritual. I és així com ens fa evident que els límits que solem traçar entre els fenòmens naturals i els sobrenaturals és més arbitrària del que pensem.
Thoreau deia que tot canvi és un miracle i, a continuació, afegia: “Però, ¿potser no és un miracle el que vivim cada dia?” Cada dia que mire el món -o a mi mateix- i hi descobrisc un canvi sóc un testimoni privilegiat del sorprenent miracle que és la nostra vida i tot això que ens envolta.

 Serra de Mariola  des de Bocairent, 2013

¿Realment creu algú que nosaltres som unes criatures insignificants sobre una esfera minúscula que vaga per l’univers a una velocitat endimoniada? Si ho creguerem de veritat, aleshores la nostra vida seria tan diferent… la nostra mirada ens mostraria tan diferents… La nostra mirada ens delata, no obstant, i evidencia que en realitat ens pensem que el nostre món és pla i completament inamobible. En realitat, tenim poca fe.

Montcabrer, Serra de Mariola (Bocairent, 2013)

 

MELMELADA DE MORES I DE FIGUES

MELMELADA DE MORES I DE FIGUES

He estat donant-li voltes però no se m’ocorre un millor títol per a aquest escrit. “Els fruits de la tardor”, “Regals del camp”, “La collita més dolça”… Al final he decidit aquest altre: clar i directe. L’altre dia escrivia sobre les flors a la nostra tardor i els fruits que l’acompanyen. Hem d’estar desperts per observar i assaborir la natura. Feia setmanes que observava els esbarzers i volia collir unes quantes mores per fer melmelada. La figuera també anava, a poc a poc, madurant els seus fruits que enguany arribaven retardats perquè l’estiu no ha sigut molt calorós. Finalment arribà el moment i ací tenim el resultat: boníssimes fruites cuinades per conservar-les al nostre rebost aquest hivern.

(más…)

Pin It on Pinterest