REGRESO A GALÁPAGOS. MI VIAJE CON DARWIN

REGRESO A GALÁPAGOS. MI VIAJE CON DARWIN

El espectáculo es magnífico. Ningún escenógrafo […] ha podido, ni podrá, al igual que ocurre con los ocasos en el Serengeti, reproducir una puesta de Sol en las islas Galápagos. La recompensa está próxima, pero unos guardianes inesperados nos cierran el paso. Tras superar el descenso por las lavas, pisamos al fin arena de playa por un estrecho sendero dibujado entre la tupida vegetación arbustiva. Al otro lado del muro natural se encuentra el océano, en dos minutos habríamos de acariciar las aguas del Pacífico de no ser porque dos lobos marinos subadultos han escogido el camino para dejar descansar sus cuerpos con forma de submarino. Al verme, uno de ellos gira su cuerpo para protestar e indicar que se requiere peaje. […] Es cuestión de llegar a un pacto. Me agacho, para no asustar a los leones con mi posición bípeda de homínido jiráfido, y procedo a imitarles lo mejor posible con mi voz a la vez que golpeo las palmas de mi mano. Esta vez ha dado resultado. Con gran gentileza por su parte abren la barrera biológica…

Jordi Serrallonga

VISTAS DE LAS CORDILLERAS Y DE LOS MONUMENTOS DE LOS PUEBLOS INDÍGENAS DE AMÉRICA

VISTAS DE LAS CORDILLERAS Y DE LOS MONUMENTOS DE LOS PUEBLOS INDÍGENAS DE AMÉRICA

A dar a conocer las grandes escenas de esta naturaleza dedico una parte del presente libro, en que atiendo más a pintar el contorno de las montañas, los valles que las surcan y las imponentes cascadas que forman la caída de los torrentes, que al efecto pintoresco que pueda resultar de la contemplación de este espectáculo. Son los Andes comparados con la cadena de los Altos Alpes, lo que ésta a los Pirineos, y cuanto he visto de romántico o grandioso en la Saverne, en la Alemania septentrional, en los montes Euganeos, en la cadena central de Europa, en la rápida pendiente del volcán de Tenerife, se encuentra reunido en las Cordilleras del Nuevo Mundo. No bastarían algunos siglos para observar las bellezas y descubrir las maravillas allí protegidas, en una extensión de 2.500 leguas, desde las montañas graníticas del estrecho de Magallanes hasta las costas próximas a Asia Oriental; pero pensaría tener cumplido mi propósito, si los modestos bosquejos que contiene este libro excitan a los viajeros amantes de las artes a visitar las regiones que he recorrido, para que estos majestuosos sitios, que no cabe comparar con los del antiguo continente, lleguen a pintarse con la fidelidad que piden.

Alexander von Humboldt

ATRAPATS AL GEL

ATRAPATS AL GEL

Van tardar tres hores a recórrer la curta distància que els separava de la platja de sorra de la badia Fortuna per un fangar que els succionava les botes. Aquí també van trobar indicis de la presència de l’home, «l’obra del qual era com passa tan sovint de destrucció», segons Shackleton. El que van veure van ser cossos escampats d’unes quantes foques ferides de bala. Els van esquivar i es va dirigir a l’altre extrem de la badia.
«No sóc gaire propens a les emocions – escriví Hurley -, però quan aquells nobles turons es van esvair en la boira, no vaig poder evitar el sentiment de tristesa per deixar per sempre la terra que ens havia donat els seus béns i havia estat la nostra salvació. La cabana, solitària relíquia de la nostra estada, es convertirà en un centre a l’entorn del qual els pingüins s’aplegaran, es miraran la construcció amb curiositat i discutiran sobre el seu origen. Beneïda illa Elefant!» .

Caroline Alexander

L’ILLA DEL TRESOR

L’ILLA DEL TRESOR

Si els contes i cançons de mariners,                                                    que així sigui! Endavant! Però si no,
d’aventures, tempestes, calor i fred,                                                     si als joves instruïts ja no els atreuen
si les goletes i les illes solitàries,                                                         -oblidades les velles apetències-
els tresors enterrats i els bucaners,                                                      ni Kingston ni l’intrèpid Ballantyne,
i totes les rondalles d’altres temps                                                       ni Cooper, el dels boscos i les ones,
contades novament a la manera antiga,                                                que així sigui també! I, en aquest cas,
complauen, com em van complaure a mi,                                             que jo i els meus pirates compartim la tomba
la joventut més svia d’avui dia,                                                            on jeuen aquests homes i les seues obres.

                                                                                                                                              Robert Louis Stevenson

AUTOBIOGRAFIA

AUTOBIOGRAFIA

…y aún recuerdo el lugar exacto del camino en que, yendo en mi coche, y para mi contento, se me ocurrió la solución…

Charles Darwin

L’AMBICIÓ D’ALEIX

L’AMBICIÓ D’ALEIX

[…] les muntanyes, ignorades en cara quasi bé, sols contemplades a distància, les intuïa ja com a amplària de Déu, com a món transitable amb seguretat per les nostres pròpies cames, oberta a la grandesa del cel. Ja somniava en les carenes definitives i rotundes, en la bellesa indecisa dels horitzons perduts en la blavor de les distàncies, en les foies recòndites, en els aspres barrancs, en els abismes esborronadors. Pels seus vessants, m’imaginava que em sorprendria a cada passa la riquesa inesgotables d’un panorama complexíssim que ofrenaria perspectives sempre noves a cada turó, a cada tossal, a cada revolt de les afraus basardoses, en els desventats planells, per dins els callats fondals, en els crestalls abruptes, en el llit entortillat de les rieres, en els ombriencs boscatges, sobre els desnevats rònecs i melangiosos…
Com omplien la meua ment d’infant contemplatiu aquests pensaments, aquesta admiració per la natura imaginada tendra, temptadorament paradisíaca i bona per l’esplai de l’home, o ferrenya i feréstega, però sempre sadollada de vida i de bellesa! Seure sota un pi que ha combatut cent dures hivernades…

Enric Valor

Pin It on Pinterest