Van tardar tres hores a recórrer la curta distància que els separava de la platja de sorra de la badia Fortuna per un fangar que els succionava les botes. Aquí també van trobar indicis de la presència de l’home, «l’obra del qual era com passa tan sovint de destrucció», segons Shackleton. El que van veure van ser cossos escampats d’unes quantes foques ferides de bala. Els van esquivar i es va dirigir a l’altre extrem de la badia.
«No sóc gaire propens a les emocions – escriví Hurley -, però quan aquells nobles turons es van esvair en la boira, no vaig poder evitar el sentiment de tristesa per deixar per sempre la terra que ens havia donat els seus béns i havia estat la nostra salvació. La cabana, solitària relíquia de la nostra estada, es convertirà en un centre a l’entorn del qual els pingüins s’aplegaran, es miraran la construcció amb curiositat i discutiran sobre el seu origen. Beneïda illa Elefant!» .
Caroline Alexander