Notice: Undefined index: blogger in /var/www/vhosts/nosaltres4viatgem.es/httpdocs/wp-content/themes/Divi-child/functions.php on line 25
atlàntic | Nosaltres4Viatgem
ALS VOLTANTS DEL RIU GARONA

ALS VOLTANTS DEL RIU GARONA

Un dels paratges que més ens ha sorprès del nostre últim viatge per França ha sigut la zona situada al nord de Bordeaux, a la vorera dreta de l’immens estuari que forma el riu Garona a la seua desembocadura. Vistes inabastables de l’estuari, fortaleses reials, petites ciutats costaneres d’alt atractiu turístic, pobles menudets on es respira la calma d’una vida rural prop de l’Atlàntic que manté una doble vessant agrícola i marinera, alhora, etc. Pots veure un poquet més en aquest vídeo que hem preparat i també continuar llegint….

(Si prefieres el texto en castellano… sigue avanzando: esta entrada es bilingüe)

Vistas de Mortagne desde el camping municipal (Francia, 2016)

Vistes de Mortagne des del camping municipal (França, 2016)

Pujant a les dunes prop de La Tremblade (França, 2016)

Pujant a les dunes prop de La Tremblade (França, 2016)

La primera nit a la zona acampàrem a la vila de Mortagne, a un càmping situat dalt del penya-segat de l’antiga línia de la costa. La indústria de l’home, amb el pas de les dècades, va anar obrint una extensa planura, per a camps de conreu i pastures, que hui es pot contemplar des d’aquella inusual talaia. Als peus del càmping es troba el singular port de la vila, al qual s’accedeix des de l’oceà mitjançant un llarg canal que s’ompli amb la plenamar i que queda gairebé sec quan baixa la marea. Per evitar que es queden sense calat els vaixells fondejats al port, a l’entrada d’aquest hi ha una exclusa enorme que reté l’aigua al moll fins a la pròxima pujada de la marea.

IMG_5386

En Talmont les barques esperen la pujada de la marea a través de l’estuari del riu Garona

Una de les boniques cases de Talmont i de molts altres pobles de la regió (França, 2016)

Una de les boniques cases de Talmont i de molts altres pobles de la regió (França, 2016)

A l’endemà férem una parada a Talmont, un pintoresc llogaret penjat sobre la mar que atrau multituds de turistes. El casc urbà està format a penes per dos carrers, però la muralla que encercla el poblet i la preciosa esglesieta situada pel costat de la mar li donen un encant especial. També, hi ha les fotogèniques casetes dels pescadors, situades sobre la costa, molt elevades sobre l’aigua, i des de les quals es pesca, seguint un costum ancestral, amb unes xarxes que es despengen sobre la mar, quan la marea està alta. Per últim, hi ha el canal que serveix de port, semblant al de Mortagne, però encara més estret i sense exclusa, de manera que quan la marea està baixa, més que un port fa l’efecte de ser una allargada drassana, amb una cua d’embarcacions a l’espera que el fuster les deixe de nou llestes per a navegar.

Els comerciants anuncien els productes de la regió (França, 2016)

Els comerciants anuncien els productes de la regió (França, 2016)

ESCULTURA

Escultures en fusta al costat del Far de Terre Negre (França, 2016)

El nostre pas per Royan va ser fugaç, però no per això ens va impressionar poc la ciutat, amb la seua frenètica activitat turística en plena temporada estiuenca, així com la seua inusual i majestuosa església. Infinitat de xalets, urbanitzacions, hotels, restaurants, bungalows, apartaments, etc. Tot amb preciosos jardins i amb una platja de somni, presidida per un conjunt de casetes de pescadors conservades com a monument commemoratiu de l’activitat tradicional a la zona.

IMG_5410

Mirador al far de Terre Negre amb una caseta de pescadors al fons (França, 2016)

Casetes típiques dels pescadors a prop de La Palmyre (França, 2016)

Casetes típiques dels pescadors a prop de La Palmyre (França, 2016)

Amb el cor partit, per no quedar-nos allà mateix, continuàrem el nostre camí resseguint la costa cap al nord, entrant al municipi de La Tremblade, on férem una parada a l’espectacular far de Le Coubre. Una llarguíssima escalera de caragol ens va permetre pujar al cim i contemplar l’espectacle d’una de les platges més boniques de tota França, separada de l’extens pinar que s’escampa al seu darrere per una fabulosa duna d’arena que s’estén al llarg de quilòmetres de costa. La nostra següent parada, després de visitar l’interessant museu del far, va ser la platja, com és natural, tot i estar ocupada per centenars de famílies franceses que havien decidit, com nosaltres, passar el dia en aquella meravellosa platja paradisíaca.

Far de la Coubre alcança els 50 metres i les vistes són espectaculars (França, 2016)

Far de Le Coubre alcança els 50 metres i les vistes són espectaculars (França, 2016)

Vistes i detalls de l'ascens dels 300 esglaons del far de la Coubre (França, 2016)

Vistes i detalls de l’ascens dels 300 esglaons del far de Le Coubre (França, 2016)

L’endemà, després de dormir al càmping municipal d’Esnandes, férem una incursió a l’Ile de Ré. Després de creuar l’impressionat pont que hi dóna accés resseguírem la carretera que creua l’illa fins arribar a l’extrem més occidental, al Far des Baleines. En aquesta ocasió, en compte de pujar al far, ens estimàrem més fer un passeig per l’antic criador de mol·luscs que s’estén al darrere mateix del far i que, amb la marea baixa es converteix en un viver interessantíssim de visitar amb els xiquets per a que descobrisquen, de primera mà, alguns dels secrets de la vida marina.

La marea baixa permet caminar per davant del Far des Baleines, Ile de Ré (França, 2016)

La marea baixa permet caminar per davant del Far des Baleines, Ile de Ré (França, 2016)

El millor mitjà de transpor, sense dubte, és la bicicleta (França, 2016)

El millor mitjà de transport, sense dubte, és la bicicleta (França, 2016)

D’aquesta manera, posàrem fi a aquesta etapa del nostre viatge per França, amb unes sensacions molt bones i amb el desig de tornar algun dia per gaudir dels encants d’aquesta zona amb més temps i amb major calma. Tot el viatge va estar especiat amb bucòliques imatges de vinyes i girasols, de bodegues de vi pineau i de llogarets on s’ofereixen ostres i musclos. Les visions del mar i del cel, dels camps verds i d’altres ja segats… tots aquest records venen a la nostra ment i plenen el nostre cos de meravelloses sensacions estiuenques.

Els camps de raïm lluicen espectaculars a l'estiu (França, 2016)

Els camps de raïm lluicen espectaculars a l’estiu (França, 2016)


TEXTO EN CASTELLANO

Uno de los parajes que más nos ha sorprendido de nuestro último viaje por Francia ha sido la zona situada al norte de Burdeos, en la orilla derecha del inmenso estuario que forma el río Garona en su desembocadura. Vistas inalcanzables del estuario, fortalezas reales, pequeñas ciudades costeras de alto atractivo turístico, pueblos pequeñitos donde se respira la calma de una vida rural que mantiene una doble vertiente agrícola y marinera, a la vez, etc. Puedes ver un poco más en este video que hemos preparado y también continuar leyendo….

La primera noche acampamos en la ciudad de Mortagne, en un camping situado encima del acantilado de la antigua línea de la costa. La industria del hombre, con el paso de las décadas, fue abriendo una extensa llanura, para campos de cultivo y pastos, que hoy se puede contemplar desde aquella inusual atalaya. A los pies del camping se encuentra el singular puerto de la ciudad, al que se accede desde el océano mediante un largo canal que se llena con la pleamar y que queda casi seco cuando baja la marea. Para evitar que se quedan sin calado los barcos fondeados en el puerto, a la entrada de este hay una exclusa enorme que retiene el agua en el muelle hasta la próxima subida de la marea.

Al día siguiente hicimos una parada en Talmont, una pintoresca aldea colgada sobre el mar que atrae a multitudes de turistas. El casco urbano está formado apenas por dos calles, pero la muralla que rodea el pueblo y la preciosa pequeña iglesia situada al lado del mar le dan un encanto especial. También, están las fotogénicas casetas de los pescadores, ubicadas sobre la costa, muy elevadas sobre el agua, y desde las que se pesca, siguiendo una costumbre ancestral, con unas redes que se descuelgan sobre el mar, cuando la marea está alta . Por último, está el canal que sirve de puerto, parecido al de Mortagne, pero aún más estrecho y sin exclusa, de modo que cuando la marea está baja, más que un puerto da la impresión de ser una alargada astillero, con una cola de embarcaciones a la espera de que el carpintero las deje de nuevo listas para navegar.

Nuestro paso por Royan fue fugaz, pero no por eso nos impresionó poco la ciudad, con su frenética actividad turística en plena temporada veraniega, así como su inusual y majestuosa iglesia. Infinidad de chalets, urbanizaciones, hoteles, restaurantes, bungalows, apartamentos, etc. Todos con preciosos jardines y con una playa de ensueño, presidida por un conjunto de casetas de pescadores conservadas como monumento conmemorativo de la actividad tradicional en la zona.

Con el corazón partido, por no quedarnos allí mismo, continuamos nuestro camino siguiendo la costa hacia el norte, entrando en el municipio de La Tremblade, donde hicimos una parada en la espectacular faro de Le Coubre. Una larguísima escalera de caracol nos permitió subir a la cima y contemplar el espectáculo de una de las playas más bonitas de toda Francia, separada del extenso pinar que se extiende detrás por una fabulosa duna de arena que se extiende a lo largo de kilómetros de costa. Nuestra siguiente parada, después de visitar el interesante museo del faro, fue la playa, como es natural, a pesar de estar ocupada por cientos de familias francesas que habían decidido, como nosotros, pasar el día en aquella maravillosa playa paradisíaca.

Al día siguiente, después de dormir en el camping municipal de ESNANDES, hicimos una incursión en la Ile de Re. Después de cruzar el impresionante puente que da acceso siguiendo la carretera que cruza la isla hasta llegar al extremo más occidental, el Faro des Baleines. En esta ocasión, en lugar de subir al faro, preferimos dar un paseo por el antiguo criador de moluscos que se extiende detrás mismo del faro y que, con la marea baja se convierte en un vivero interesantísimo de visitar con los niños para que descubran, de primera mano, algunos de los secretos de la vida marina.

De esta manera, pusimos fin a esta etapa de nuestro viaje por Francia, con unas sensaciones muy buenas y con el deseo de volver algún día para disfrutar de los encantos de esta zona con más tiempo y con mayor calma. Todo el viaje estuvo especiado con bucólicas imágenes de viñedos y girasoles, de bodegas de vino pineau y de tiendas donde se ofrecen ostras y mejillones. Las visiones del mar y del cielo, los campos verdes y otros ya segados junto al río Garona … todos estos recuerdos vienen a nuestra mente y llenan el nuestro cuerpo de maravillosas sensaciones veraniegas junto al Atlántico.

MONT SANT MICHEL: PUR MAGNETISME

MONT SANT MICHEL: PUR MAGNETISME

Ja des de lluny, la visió del Mont Saint-Michel fa una impressió espiritual: és una sensació com d’irrealitat. Les grans estructures arquitectòniques bastides per l’ésser humà, des de les immenses pedres arrenglerades durant la prehistòria fins als més moderns gratacels, passant per les esveltes catedrals gòtiques, tenen en comú aquesta insòlita prestància que captura la mirada de l’espectador, mitjançant una misteriosa atracció. A Saint-Michel, no obstant, potser es fa més evident aquest magnetisme pel fet d’emergir d’una manera única per damunt la línia de l’horitzóDe fet, tota l’estructura del conjunt arquitectònic està dissenyada per ressaltar l’elevació. Quasi podríem parlar-ne d’un efecte de levitació, com a un miratge.

IMG_6317 (2)

Visitar l’indret a poqueta nit és un regal per als sentits (França 2016)

En aquest cas, a més, la singularitat arquitectònica s’ajusta perfectament a la significació espiritual que presideix l’abadia fortificada consagrada a Sant Miquel, l’arcàngel que va vèncer el drac, segons la narració bíblica. El drac, a la tradició cristiana, simbolitza el mal, en totes les seues manifestacions. La victòria de Sant Miquel, amb l’espasa i situat per damunt del drac, simbolitza la capacitat de sobreposar-se a l’assetjament del mal, una victòria que ha d’interpretar-se espiritualment, al context d’una lluita interior.

Sant Miquel representa

Sant Miquel representa la capacitat de sobreposar-se a l’assetjament del mal (França 2016)

No és estrany que, juntament amb Joana d’Arc, Sant Miquel haja sigut una permanent apel·lació a l’hora d’incitar l’esperit èpic i l’ardor guerrer dels francessos. Tanmateix, el mite que rodeja Sant Miquel va més enllà de qualsevol patriotisme simple i groller que puga ser proclamat pels radicals de l’extrema dreta francesa.

IMG_6312 (2)

La importància arquitectònica de Mont Sant Michel és remarcable (França 2016)

Hui dia, Mont Saint-Michel sembla quasi un parc d’atraccions, visitat per milions de turistes a l’any. Tots hi acudim atrets per la bella imatge del perfil inigualable de l’abadia. El recorregut per les seues estàncies ens descobreix la magnificència i la sobrietat que hi imperava. Però a cada racó s’hi pot veure, també, la cura i l’elegància a l’hora de bastir qualsevol detall de l’entramat urbà i dels ornaments arquitectònics, senyal d’una voluntat inequívoca per crear un conjunt bell i harmonitzat. 

IMG_6261 (2)

Des de la passarel·la la vista de l’abadia mentre caminem ens atrau magnèticament

Sense dubtes, és un lloc únic, aïllat del món, gràcies a la seua bellesa. El passeig fins a arribar-hi als peus de l’abadia contemplant l’espectacle d’aquella muntanya al bell mig de la badia, admirar com cau el sol rere l’horitzó, a l’oceà, des de la terrassa de l’abadia o fer el camí de tornada després del capvespre, girant la mirada per veure destacada la silueta il·luminada de la fortalesa enmig la foscor, són experiències del tot inoblidables.

IMG_6277 (2)

A l’abadia viu un ésser misteriós i estrany… (França 2016)

IMG_6289 (2)

En la visita els xiquets i nosaltres observem les pistes per trobar l’estrany habitant… (França 2016)

IMG_6307 (2)

Els detalls en les construccions són font de fotografies precioses (França 2016)

Tant és així que si, per un segon, aconsegueixes oblidar-te de la remor incessant dels turistes i els operadors turístics, tal volta et sentiràs interpel·lat pel reclam espitirual que adreça, encara hui, Sant Miquel des del cim de l’agulla que corona l’abadia, una crida a viure des de l’excel·lència, la sobrietat i la bellesa interior, abraçant la virtut i donant mort al drac interior que ens mena a una existència baixa, vil i cavernosa.

La pregunta és si encara hi ha, entre la multitud de visitants que desfilen cada dia per la passarel·la que uneix l’abadia al món, persones amb la sensibilitat suficient per a captar i acollir el missatge sublim que llança l’àngel des de la seua elevada talaia.

DADES PRÀCTIQUES:

RESUM DE LA NOSTRA VISITA EN VÍDEO ACÍ I NO ET PERGUES AQUEST VÍDEO.

ALLOTJAMENT: hi ha vàries opcions fora del recinte d’accés restringit però, sense deubte, el millor és allotjar-te dins. En aquest últim cas el camping o l’hotel que tries et facilitarà una clau d’accés per poder passar la barrera. Nosaltres vam triar el Camping du Mont Saint Michel situat darrere de l’hotel Vert. Sense dubte una gran opció: bones instal·lacions, wiffi gratuït, ben prop de la passarel·la d’accés i, a més a més, un bon preu: 31€/família (inclou el 4€ d’accés al recinte restringit).

Pots arribar a Mont Sant Michel a peu, en bici, cotxe de cavalls o en bus (França 2016)

Pots arribar a Mont Sant Michel a peu, en bici, cotxe de cavalls o en bus (França 2016)

ACCÉS: hi ha diverses maneres d’arribar fins al Mont Sant MIchel, nosaltres vam triar l’opció d’anar a peu però es pot arribar en bicicleta, amb cotxes de cavalls i en autobusos que recorren regularment els 2 km que el separen del continent.

ENTRADA A L’ABADIA: L’entrada a l’abadia costa 9€ els adults (per als xiquets és gratuït).


TEXTO EN CASTELLANO

Ya desde lejos, la visión del Mont Saint-Michel crea una impresión espiritual: es una sensación como de irrealidad. Las grandes estructuras arquitectónicas construidas por el ser humano, desde las inmensas piedras alineadas durante la prehistoria hasta los más modernos rascacielos, pasando por las esbeltas catedrales góticas, tienen en común esta insólita prestancia que captura la mirada del espectador, mediante una misteriosa atracción. En Saint-Michel, sin embargo, tal vez se hace más evidente este magnetismo por el hecho de emerger de una manera única por encima la línea del horizonte. De hecho, toda la estructura del conjunto arquitectónico está diseñada para resaltar la elevación. Casi podríamos hablar de un efecto de levitación, como un espejismo.

En este caso, además, la singularidad arquitectónica se ajusta perfectamente a la significación espiritual que preside la abadía fortificada consagrada a San Miguel, el arcángel que venció al dragón, según la narración bíblica. El dragón, en la tradición cristiana, simboliza el mal, en todas sus manifestaciones. La victoria de San Miguel, con la espada y situado por encima del dragón, simboliza la capacidad de sobreponerse al acoso del mal, una victoria que ha de interpretarse espiritualmente, en el contexto de una lucha interior.

No es extraño que, junto con Juana de Arco, San Miguel haya sido una permanente apelación a la hora de incitar el espíritu épico y el ardor guerrero de los franceses. Sin embargo, el mito que rodea San Miguel va más allá de cualquier patriotismo simple y grosero que pueda ser proclamado por los radicales de la extrema derecha francesa.

Hoy día, Mont Saint-Michel parece casi un parque de atracciones, visitado por millones de turistas al año. Todos acudimos atraídos por la bella imagen del perfil inigualable de la abadía. El recorrido por sus estancias nos descubre la magnificencia y la sobriedad que imperaba. Pero en cada rincón se puede ver, también, el cuidado y la elegancia a la hora de construir cualquier detalle del entramado urbano y de los ornamentos arquitectónicos, señal de una voluntad inequívoca para crear un conjunto bello y armonizado.

Sin dudas, es un lugar único, aislado del mundo, gracias a su belleza. El paseo hasta llegar a los pies de la abadía contemplando el espectáculo de aquella montaña en medio de la bahía, admirar como cae el sol tras el horizonte, en el océano, desde la terraza de la abadía o hacer el camino de vuelta después del atardecer, girando la mirada para ver destacada la silueta iluminada de la fortaleza en medio la oscuridad, son experiencias del todo inolvidables.

Tanto es así que si, por un segundo, consigues olvidarte del ruido incesante de los turistas y los operadores turísticos, tal vez te sentirás interpelado por el reclamo espitirual que dirección, aún hoy, San Miguel desde la cima de la aguja que corona la abadía, una llamada a vivir desde la excelencia, la sobriedad y la belleza interior, abrazando la virtud y dando muerte al dragón interior que nos lleva a una existencia baja, vil y cavernosa.

La pregunta es si todavía hay, entre la multitud de visitantes que desfilan cada día por la pasarela que une la abadía en el mundo, personas con la sensibilidad suficiente para captar y acoger el mensaje sublime que lanza el ángel desde su elevada atalaya.

DATOS PRÁCTICOS:

RESUMEN DE NUESTRA VISITA EN VIDEO AQUÍ Y NO TE PIERDAS ESTE VIDEO.

ALOJAMIENTO: hay varias opciones fuera del recinto de acceso restringido pero, sin duda, lo mejor es alojarte dentro. En este último caso el camping o el hotel te facilitará una clave de acceso para poder pasar la barrera. Nosotros elegimos el Camping du Mont Saint Michel situado detrás del hotel Vert. Sin duda una gran opción: buenas instalaciones, wiffi gratuito, bien cerca de la pasarela de acceso y, además, un buen precio: 31 € / familia (incluye el 4 € de acceso al recinto restringido).

ACCESO: hay varias maneras de llegar hasta el Mont Saint Michel, nosotros elegimos la opción de ir a pie pero se puede llegar en bicicleta, con coches de caballos y en autobuses que recorren regularmente los 2 km que lo separan del continente.

ENTRADA A LA ABADÍA: acceder al pueblo de Mont Saint Michel es gratuito. La entrada a la abadía cuesta 9 € los adultos (los niños es gratuito)

NORMANDIA: UN LLOC HISTÒRICAMENT RELLEVANT

NORMANDIA: UN LLOC HISTÒRICAMENT RELLEVANT

Normandia és alguna cosa més que una regió pintoresca: és un espai consagrat a la memòria històrica d’un fet rellevant. A cada poble i ciutat hi ha algun element que et recorda que estàs a un lloc que va ser l’escenari d’un fet històric transcendental per a la història de França i d’Occident. La Batalla de Normandia de l’estiu del 1944 es manté viva en la memòria gràcies a la presència per tot arreu de les banderes dels Aliats, plaques commemoratives, escultures i llocs emblemàtics de tota classe.

El Mur Atlàntic s'estenia milers de quilòmetres davant l'amenaça de l'arribada dels aliats

El Mur Atlàntic s’estenia milers de quilòmetres davant l’amenaça de l’arribada dels aliats

El primer element que crida l’atenció al visitant és la presència, al llarg de la costa normanda, de les restes de les fortificacions que van enllestir els alemanys durant l’ocupació de França, davant l’amenaça d’una invasió. El Mur de l’Atlàntic consistia en un conjunt de búnquers, bateries d’artilleria, trinxeres, etc. que havien de servir de barrera defensiva davant d’una eventual invasió. Aquesta línia defensiva s’estenia des de Baiona fins als Països Baixos -i més enllà-, encara que els alemanys estaven convençuts que l’atac es produiria al pas de Calais, per ser la zona més pròxima a les costes d’Anglaterra on eren acantonades les tropes aliades.

Algunes imatges de la costa de Normandia (França 2016)

Algunes imatges de la costa de Normandia (França 2016)

El segon element més remarcable és la visita als llocs en què es va produir el desembarcament de les tropes aliades el 6 de juny del 1944 (el Dia D). Les cinc platges escollides pels aliats per a l’Operació Overlord estan perfectament senyalitzades com a llocs de rellevància històrica. L’abundant informació que es dóna en aquests llocs, amb panells informatius (a més de nombrosos museus i exposicions disseminats al llarg de la ruta), permet fer-se una idea bastant exacta de la magnitud de l’operació militar i del cost en vides que va suposar la Batalla de Normandia. A més, hi ha la possibilitat de visitar, entre altres, l’impressionant cementeri a Omaha Beach on van ser soterrats nou mil dels militars dels Estats Units morts durant la batalla.

Restes dels bunkers a Pointe du Hoc (França 2016)

Restes dels bunkers a Pointe du Hoc (França 2016)

Avuí els xiquets juguen als forats deixats per les bombes a Pinte du Hoc (França 2016)

Avuí els xiquets juguen als forats deixats per les bombes a Pointe du Hoc (França 2016)

El tercer element a subratllar és la mateixa rellevància que els francesos donen a aquest fet històric. Possiblement és l’esdeveniment històric més important del segle XX, per a França, en la mesura que va suposar l’inici de l’alliberament del país després de la derrota i l’ocupació de l’any 1940 a mans dels alemanys. L’esdevindre històric del país fins a dia de hui ha estat absolutament determinat per aquest esdeveniment, suposant el seu redreçament nacional, en clau interna, i determinant les seues estretes relacions amb els Estats Units i la seua vocació europeista, en la vessant exterior.

Alençon fue la primera ciudad recuperada por el ejército francés tras el desembarco en agosto de 1944

Alençon va ser la primera ciutat recuperada per l’exèrcit francés a l’agost de 1944

La visita a aquest immens camp de batalla no hauria de deixar indiferent a ningú, ni tan sols als esperits poc afins als ardors bèl·lics ni als pacifistes declarats. Més que la celebració d’una victòria militar -encara que també ho és, evidentment-, la rememoració de la Batalla de Normandia és un recordatori de l’altíssim cost de la llibertat i la pau. Més que exaltar una acció violenta, ens recorda el valor de la vida humana i de la llibertat. Per a nosaltres, xafar i contemplar les platges en què van morir tantes persones ens ha colpit intensament, caminar entre les files interminables de tombes on descansen els morts d’aquella guerra cruenta ens ha deixat una impressió fonda. El silenci, el respecte i la memòria s’imposen necessàriament.

Graffiti als carrers d'Arromanches (França 2016)

Graffiti als carrers d’Arromanches (França 2016)

INFORMACIÓ D’INTERÉS

Després de visitar aquest lloc ens ha impactat encara més veure dues pel·lícules inoblidables: El dia més llarg i Salvar el soldat Ryan.

Alguns dels museus que es poden visitar: Museu del desembarcament i la pel·lícula en 360º en Arromanches. POdeu trobar molta més informació ací.

Més informació sobre el desembarcament a la web oficial de turisme de la regió de Normandia.

Camping en Carentan: Camping Le Haut Dick


TEXTO EN CASTELLANO

Normandía es algo más que una región pintoresca: es un espacio consagrado a la memoria histórica de un hecho muy relevante. En cada pueblo y ciudad hay algún elemento que te recuerda que estás en un lugar que fue el escenario de un hecho histórico trascendental para la historia de Francia y de Occidente. La Batalla de Normandía del verano de 1944 se mantiene viva en la memoria gracias a la presencia por todas partes de las banderas de los Aliados, placas conmemorativas, esculturas y lugares emblemáticos de toda clase.

El primer elemento que llama la atención al visitante es la presencia, a lo largo de la costa normanda, de los restos de las fortificaciones que construyeron los alemanes durante la ocupación de Francia, ante la amenaza de una invasión. El Muro del Atlántico consistía en un conjunto de búnkeres, baterías de artillería, trincheras, etc. que debían servir de barrera defensiva ante una eventual invasión. Esta línea defensiva se extendía desde Baiona hasta los Países Bajos -y más allá-, aunque los alemanes estaban convencidos de que el ataque se produciría el paso de Calais, por ser la zona más próxima a las costas de Inglaterra donde eran acantonadas las tropas aliadas.

El segundo elemento más destacable es la visita a los lugares en que se produjo el desembarco de las tropas aliadas el 6 de junio de 1944 (el Día D). Las cinco playas escogidas por los aliados para la Operación Overlord están perfectamente señalizadas como lugares de relevancia histórica. La abundante información que se da en estos lugares, con paneles informativos (además de numerosos museos y exposiciones diseminados a lo largo de la ruta), permite hacerse una idea bastante exacta de la magnitud de la operación militar y del coste en vidas que supuso la Batalla de Normandía. Además, existe la posibilidad de visitar, entre otros, el impresionante cementerio en Omaha Beach donde fueron enterrados nueve mil de los militares de Estados Unidos muertos durante la batalla.

El tercer elemento a subrayar es la misma relevancia que los franceses dan a este hecho histórico. Posiblemente es el acontecimiento histórico más importante del siglo XX, para Francia, en la medida que supuso el inicio de la liberación del país después de la derrota y la ocupación del año 1940 a manos de los alemanes. El devenir histórico del país hasta día de hoy ha sido absolutamente determinado por este evento, suponiendo su enderezamiento nacional, en clave interna, y determinando sus estrechas relaciones con Estados Unidos y su vocación europeísta, en la vertiente exterior.

La visita a este inmenso campo de batalla no debería dejar indiferente a nadie, ni siquiera a los espíritus poco afines a los ardores bélicos ni a los pacifistas declarados. Más que la celebración de una victoria militar -aunque también lo es, por supuesto-, la rememoración de la Batalla de Normandía es un recordatorio del altísimo coste de la libertad y la paz. Más que exaltar una acción violenta, nos recuerda el valor de la vida humana y de la libertad. Para nosotros, pisar y contemplar las playas en el que murieron tantas personas nos ha golpeado intensamente, caminar entre las filas interminables de tumbas donde descansan los muertos de aquella guerra cruenta nos ha dejado una impresión profunda. El silencio, el respeto y la memoria se imponen necesariamente.

Pin It on Pinterest