EL COR DE LES TENEBRES

EL COR DE LES TENEBRES

L’encant de la seva joventut embolcallava els seus parracs multicolors, la seva pobresa, la seva soledat, l’essencial desolació de les seves fútils travessies. Durant mesos, durant anys, la seva vida no havia valgut ni cinc cèntims, i allà s’estava, galant i despreocupadament viu, aparentment indestructible en virtut dels seus pocs anys i de la seva irreflexiva audàcia. Em va seduir fins a alguna cosa semblant a l’admiració, a l’enveja. L’encant l’impulsava a continuar, l’encant el mantenia il·lès. Segurament, l’única cosa que buscava a la selva era espai per a respirar i per tirar endavant. Necessitava existir i avançar, amb el risc més alt possible i amb el màxim de privacions. Si alguna vegada l’esperit d’aventura absolutament pur, poc calculador i poc pràctic ha governat un home, aquest home era aquell home apedaçat.

Joseph Conrad

WALDEN

WALDEN

Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente, enfrentarme sólo a los hechos esenciales de la vida y ver si podía aprender lo que la vida tenía que enseñar, y para no descubrir, cuando tuviera que morir, que no había vivido…

El día es una mañana perpetua para aquel cuyo elástico y vigoroso pensamiento corre parejo con el Sol. No importa lo que digan los relojes o las actitudes y trabajos de los hombres. La mañana llega cuando estoy despierto y hay un amanecer en mí.

Es una experiencia tan sorprendente y saludable como valiosa perderse alguna vez en los bosques […], y hasta que no estemos perdidos por completo o demos la vuelta […] no apreciaremos la vastedad y extrañeza de la naturaleza. […] Hasta que no nos perdamos o, en otras palabras, hasta que no perdamos el mundo, no empezaremos a encontrarnos a nosotros mismos y a advertir dónde estamos y la infinita extensión de nuestras relaciones.

H.D.Thoreau

Pin It on Pinterest