L’encant de la seva joventut embolcallava els seus parracs multicolors, la seva pobresa, la seva soledat, l’essencial desolació de les seves fútils travessies. Durant mesos, durant anys, la seva vida no havia valgut ni cinc cèntims, i allà s’estava, galant i despreocupadament viu, aparentment indestructible en virtut dels seus pocs anys i de la seva irreflexiva audàcia. Em va seduir fins a alguna cosa semblant a l’admiració, a l’enveja. L’encant l’impulsava a continuar, l’encant el mantenia il·lès. Segurament, l’única cosa que buscava a la selva era espai per a respirar i per tirar endavant. Necessitava existir i avançar, amb el risc més alt possible i amb el màxim de privacions. Si alguna vegada l’esperit d’aventura absolutament pur, poc calculador i poc pràctic ha governat un home, aquest home era aquell home apedaçat.
Joseph Conrad