Ciutat de tòpics, però alhora impossible d’exhaurir amb paraules: això és Nova York.
La seqüència d’impressions visuals i sonores impacten el visitant d’una manera que no és fàcil de transmetre. Veure la imatge inoblidable de Manhattam des de qualsevol de les seues talaies, caminar entre la multitud frenètica i els sorollosos vehicles als peus dels immensos blocs dels gratacels, gaudir de l’agitada pau que transmet Central Park, visitar qualsevol dels concurrits museus sense el temps ni la calma per assaborir les seues vastíssimes col.leccions, menjar abundantment a alguns dels seus alegres i variats restaurants, observar la diversitat de la seua població amuntegada als carrers i avingudes, movent-se atrafegada, amb ocupacions incertes i destinacions inimaginables, etc.
Mirant al sup des del Top of the Rock

Central Parck és el pulmó e la ciutat

La ciutat sencera es presenta, així, com un organisme viu, dinàmic, incombustible, on res no s’està quiet i on tot fa soroll.
L’univers d’Heràclit: això és Nova York, és a dir, un caos aparent, convuls, que es remou incansablement però que obeeix a un ritme íntim, regular, intens, freturós, vital… com el batec d’un cor jove i ple d’entusiasme. Un foc que es belluga, crepitant, amb tot d’espurnes i fum enlairant-se cap a l’univers: el foc de Prometeu. Un riu cabalós, que salta i juga entre les roques fent remolins i turbulències, com a una zona de ràpids, un riu que es mou constantment i que, malgrat això, continua sent ell mateix.

Reflectits al One World Trade Center
Vistes dels edificis des del Empire State Building
Els antics grecs deien que Atles sostenia el món sobre els seus muscles. Aquesta ciutat, amb tota la seua força i energia, sembla mostrar-se al món disposada a assumir el pes del món. Amb una torxa a la mà, sembla encara disposada a guiar la humanitat. Des de l’alçada de les seues talaies sembla disposada a continuar albirant el rumb que ha de seguir la humanitat, caminant -i imaginant-, dia rere dia un nou món, inspirat per una nova esperança.
Times Square és el cor de la ciutat
La senyora Llibertat mira l’horitzó com esperant l’arribada dels visitants

Recuerda, puedes suscribirte a nuestro blog y también vernos en

Y si te gusta, comparte y así nos ayudas a difundir esta información.

Pin It on Pinterest

Share This
A %d blogueros les gusta esto: