Són habituals els viatges que fem a València i Barcelona. En el nostre recorregut passem per ciutats emblemàtiques per a la nostra història com ara Xàtiva o Sagunt. Per desgràcia, amb les comoditats de les circunvalacions ara s’han convertit en un punt en el mapa i la major part dels viatjers no entrem a visitar-les. Fa unes setmanes anàrem a Tarragona i vam aprofitar per fer una vista a aquesta emblemàtica ciutat que ja va ser grega i aliada de Roma al segle III a.C.
Per arribar a la ciutat actual has de travessar hectàrees de tarongers i després una gran quantitat d’edificis nous construïts en els darrers anys per efecte de la febre «del rejol i el formigó». Moltes cases tancades, carrers buits i solars abandonats. Una vegada t’endinses en l’antiga ciutat tot et sembla agradable i especial. Els edificis del barri vell transpiren aromes del passat i narren històries de mercaders, de mariners i camperols, de grecs i romans…
El nostre objectiu era el seu castell que domina el paisatge des de molts quilòmetres a la redona. És una fortalesa immensa situada a un lloc estratègic ben triat pels habitants de l’època. A l’est, la mar mediterrània, la plana plena de tarongers, les platges, algunes dunes residuals i el port magnífic, l’antic «Grau Vell». A l’oest les muntanyes de gran pendent cobertes de vegetació.
Per accedir a l’antic teatre i el castell cal demanar una entrada que és gratuïta però no hi ha cap informació, per la qual cosa la major part dels visitants passen sense rebre cap informació. De tant en tant, els guardes de seguretat d’una empresa privada informen i amablement t’indiquen el protocol a seguir. És el primer que el turista pot observar: la manca total de personal destinat a cuidar el nostre patrimoni i a informar el foraster de les normes bàsiques d’accés.
Una vegada arribes al castell no pots més que admirar la construcció i els elements que se conserven però també et sents trist davant l’evident abandonament de la plaça. L’escassa informació és antiga i poc atractiva, alguns elements com tanques i dipòsits rovellats i abandonats ocupen aquest espai emblemàtic. En alguns punts és fins i tot perillós fer la visita amb xiquets o persones majors perquè hi ha buits i forats pertot arreu.
Des d’allà d’alt la vista és espectacular i no pots deixar de preguntar-te què han fet les nostres administracions en les últimes dècades pel manteniment del castell de Sagunt que corona l’antiga ciutat iberoedetana que Anibal conquerí en l’any 219 a.C. després d’un llarg assedi. I encara et sents més enfadat quan observes la ciutat nova allà baix amb centenars de metres urbanitzats i abandonats on s’invertiren milers d’euros per promoure urbanitzacions que ara han quedat paralitzades…
Diners soterrats entre formigó i asfalt mentre el castell de Sagunt va deteriorant-se cada dia per efecte del temps i la falta d’atencions. El nostre patrimoni és únic i ha de ser un esforç de tots apreciar-lo i conservar-lo. Eren moltes les persones que vistaven aquell dia aquest lloc i en totes les converses es repetia aquestes idees que ara us trasmet, per això precisament m’he animat a transcriure-les avui. Prompte arribaran les vacances, anirem potser lluny a visitar diversos llocs, però no oblideu que a casa tenim tresors que hem de posar en valor.
El teatre romà ha sigut al llarg de les últimes dècades focus de controvèrsies diverses. La seua inadequada restauració a principis dels anys ’90 va suscitar fins i tot la intervenció del Tribunal Suprem ordenant la demolició d’aquelles obres que, tanmateix, no s’han dut a terme per manca del presupost necessari. Així són les coses. Ara bé, no es pot qüestionar la utilitat del lloc on cada any es celebra part del Festival d’Estiu Sagunt a Escena. La seua sonoritat és perfecta i la sensació d’escoltar-te a tu mateix des del fons del teatre una experiència única.
Per finalitzar la nostra visita no podíem anar-nos-en sense assaborir algun dels deliciosos plats típics de la regió. Al costat del teatre hi ha un deliciós restaurant en el qual dinar tranquils amb els xiquets jugant al jardí. El menú deliciós de Le fou ens va ajudar a superar les sensacions incòmodes que havíem experimentat en la visita al castell i ens van animar a recomanar-vos una escapada a aquesta ciutat romana situada al costat de la desembocadura del riu Palància.
Tengo un ilusionante sentido de la vida. Estoy convencida de que las personas podemos cambiar el mundo trabajando personal y localmente a través de proyecto colaborativos. Me gusta compartir con mi familia experiencias motivadoras y enriquecedoras. Y difundir algunas de ellas en este blog sobre «nuestro viaje por la vida».
Comentarios recientes