PENYAGOLOSA: EL NOSTRE CIM

Del Montgó al Delta de l’Ebre: aquesta és la visió que pot gaudir qui fa cim al Penyagolosa. Deia Cavanilles que originàriament el nom d’aquesta muntanya era el de «Penya colossal». Ignorem si això és cert o no, però la veritat és que el seu aspecte impressiona des de la distància. Posats a imaginar una altra etimologia, diríem que certament és una penya «golosa», atés l’elevadíssim nombre de muntanyers i amants de la natura que es deixen arrossegar fins ací pel seu irressistible atractiu.

Sant Joan de Penyagolosa (Castelló, 2013)

Lloc de pelegrinatges centenaris, la muntanya concita emocions profundes i no és fàcil per al visitant resistir-se a la sensació d’estar ingressant a un espai sagrat. El silenci de l’entorn, la magnificència dels boscos, l’alçària de la muntanya i el caràcter recòndit del paratge susciten espontàniament una actitud respectuosa i quasi reverencial en qui s’endinsa en aquest racó de la nostra geografia.

Pinars de pi negre i pi roig (Castelló, 2013)

 L’associació entre el seguit de les estacions de l’any i l’elevada altitud de la serralada ofereix un espectacle divers gràcies a la gran quantitat d’espècies vegetals adaptades a les condicions ambientals variables. Roures i carrasques, les dues espècies de pins, ginebres i teixos, pomers i pruners bords, aurons i grèvols… Nombrar-les totes no serviria per transmetre la impressió que fa veure-les juntes en un passeig tan breu. Aquesta diversitat vegetal assegura infinitat de regals al caminant que fan més agradable l’esforç d’arribar al cim de la muntanya.

Grèvol (Castelló, 2013)

Pinars de camí al cim (Castelló, 2013)

Protegits per la mateixa muntanya dels vents de ponent, és fàcil assolir els 1.814 m.s.n.m. El sender no és complicat però sí exigent, ja que el desnivell obliga a no accelerar-se, a adaptar-se al ritme marcat pels batecs del cor. Cal dedicar moments a contemplar els voltants que, a poc a poc, van guanyant majestuositat. Els boscos desapereixen i, en aquest moment de l’any, fins i tot cal xafar neu per superar les últimes rampes del recorregut.

Vistes de la mar Mediterrània des del macís del Penyagolosa (Castelló, 2013)

Vistes cap a ponent des del cim (Castelló, 2013)

 El cim del Penyagolosa està envoltat per multitud de barrancs plens de vegetació i planúries estepàries que aparenten erms a l’observador ocasional. Costa imaginar que, al llarg de segles, les persones hagen tret profit a aquesta terra tan sols cultivant cereals i creïlles o pasturant ramats. Encara ens queda el testimoni d’aquella època en les contruccions de pedra seca que trobem als murs i refugis dels pastors. Són autèntics monuments, obres d’art que encara hui es conserven i que, malgrat la seua senzillesa i rusticitat, cal valorar amb la deguda sensibilitat artística.

Construcció amb pedra seca a les muntanyes del Maestrat (Castelló, 2013)

Aspecte hivernal on destaquen els murs fets amb pedra seca (Castelló, 2013)

 Ens allunyem del cim i tornem cap a Vistabella, on ens refugiem «A un pas del cel«. Allí ens esperen uns amfitrions d’una amabilitat insòlitament entranyable. Els hàbitats inhòspits fan dels seus habitants éssers essencialment hospitalaris -una vegada més, la necessitat fa virtut-; és com una mena de malaltia inguarible d’aquestes comarques.

Vista de la cara nord del macís del Penyagolosa (Castelló, 2013)

Aquest poble de carrers estrets, amb cases de pedra adosades per bastir una muralla, se situà d’alt d’un turó per protegir-se d’invasors indessitjables. Ara, en canvi, és precisament el fet de ser una talaia inaccessible i amb belles vistes el que atrau a decenes de forasters que arriben ací per descobrir la bellesa del paisatge i conèixer els encants d’una vida allunyada del soroll i les permanents obligacions. Tanmateix, són ben pocs els valents que s’animen a viure allà, on la vida no és fàcil per a aquells qui han viscut sempre envoltats per la cridòria i els ritmes frenètics de la vida en la ciutat.

Carrer de Vistabella del Maestrat (Castelló, 2013)

Muralla de Vistabella (Castelló, 2013)

Església fortificada de Vistabella (Castelló, 2013)

La ruta des de Sant Joan de Penyagolosa pel Barranc de la Pegunta en Sports Tracker.