FER PA, VIURE TRANQUILS

Des que tornàrem de Xile hem dut a la pràctica alguna de les idees que vam projectar allí. Una d’aquestes era fer pa. Sí, fer el nostre pa. En aquell país, la major part de les famílies continuen fent el seu propi pa, principalment aquelles que no viuen a les grans ciutats. Per a nosaltres, el més important d’aquesta activitat és que implica que hi haja temps a disposició nostra, estar tranquils a casa per poder preparar la massa, deixar-la pujar i fornejar-la.

Fer pa com un professional no és cosa fàcil, cal preparar una massa mare, fer fermentacions prèvies i conservar parts de la massa… Tanmateix, tampoc és gens complicat si vols fer-ho de manera casolana i simple. De fet, els nostres xiquets ho fan totes les setmanes a la seua escola. El dijous amassen el pa i divendres aquest pa serà la base del seu esmorçar. La recepta de l’escola és bastant característica i rendeix un pa compacte i molt aromàtic. Cada mestra li dóna «el seu estil» però ací teniu una de les receptes:

500 g de farina integral de blat (pots posar altres farines però sempre integrals)

Panets integrals abans de la segona fermentació

350 g d’aigua mineral

20 g de llevat fresc

1 xorret d’oli

1 cullaradeta de mel

1 pesic de sal

Per aromatitzar: canella en pols, anís en gra i comins triturats en un morter.

Es mesclen els ingredients i cada xiquet dóna forma a la seua part de massa. Després es deixa elevar fins que duplique el volum i es porta al forn calent, a 200 °C. El temps variarà en funció de la quantitat de massa, no és el mateix fer panets que un únic pa amb tota la massa. Si vols tindre una corfa més cruixent és recomanable posar un recipient amb aigua en el forn perquè afavorisca un ambient més humit mentre es cou.

Panets integrals amb llavors

Com us he comentat, en tornar de Xile vaig començar a investigar i a fer pa de manera més habitual, no únicament quan els meus xiquets i jo teníem una estona per estar junts a la cuina.

Inicialment vaig imitar les receptes que havíem portat de les cases on ens havíem allotjat. Després vaig començar a buscar a la xarxa i vaig comprar algun llibre. Ajudada per la meua germana -una autèntica experta en la recerca de pàgines interessants a internet- vàrem posar en pràctica algunes de les receptes. Ella amb el seu afany perfeccionista ha aconseguit pans excel·lents. Jo, que sempre necessite improvisar, no he aconseguit eixe resultat «professional», però em divertisc també modificant un poc les receptes: he anat provant i introduint farines diverses, llavors de girasol, sèsam o roselles.

Un dels principals problemes al qual ens hem d’enfrontar és la qualitat de les farines i la dificultat per trobar bones farines panificables. És tot un món aquest, i encara més si vols cuinar amb farines ecològiques. Tanmateix, a poc que investigues, hi ha molts productes disponibles que et garantitzen que han sigut cultivats en condicions òptimes per a la nostra salut i per al medi ambient. Farina d’espelta, blat integral, sègol, avena… La diversitat és gran.

Aquesta vesprada m’he trobat amb eixa calma a casa i amb el cap prou net per poder fer pa i, després, llegir i escriure. Tenia pendent experimentar amb una recepta de pa amb llet que ha resultat deliciosa. És de Miriam en «María Lunarillos«, una excel·lent aficionada a la cuina i a la reposteria. He copiat la seua recepta però he dividit la massa en dues parts per tal d’introduir alguns canvis i experimentar… He preparat la massa aquest matí en la meua senzilla amassadora i l’he deixada pujant mentre nosaltres anàvem a la Festa de la Primavera en l’escola dels xiquets. En tornar la massa tenia un aspecte ideal i, després de seguir les indicacions de Miriam, he aconseguit un pa realment deliciós, ha eixit de meravella i al berenar ens hem afartat. Una altra recepta que us recomane com a principiant és la d’Alicia de «A mi lo que me gusta es cocinar«. En aquesta web trobareu infinitat de receptes delicioses.

Massa de farina de blat preparada per a la primera fermentació

Realment, fer pa, és una bona metàfora d’allò que m’agradaria fóra la nostra vida. Una vida amassada lentament, amb temps perquè les nostres idees i il·lusions maduraren sense pressa i en un ambient càlid i agradable en el qual trobar-se tots, amics i familiars, com els ingredients d’un bon pa. Per donar, com a resultat, la felicitat d’estar junts i compartir els nostres projectes i experiències. Busquem temps per fer pa, busquem temps per estar junts.