RUTA EN FURGO POR EL INTERIOR DE VALENCIA Y CASTELLÓN

RUTA EN FURGO POR EL INTERIOR DE VALENCIA Y CASTELLÓN

Llegó diciembre y con él, nos sentimos con fuerzas e ilusión para planificar una escapada cerca de casa. Teníamos ganas de visitar diversos enclaves del interior de Valencia y Castellón. Este trimestre ha sido complejo, trabajado, triste y también muy hogareño, por eso, cuando llegó el puente de la Constitución nos pusimos en marcha siguiendo las recomendaciones COVID establecidas.

Hace mucho tiempo que queríamos hacer un viaje con una pequeña furgo camperizada. Hace ya 3 años que compramos nuestra furgoneta pero con tantos viajes y gastos en billetes de avión, no nos ha quedado un euro para camperizarla. Hemos hecho dos viajes con autocaravas (en el norte de Escocia y en el sur de Italia) pero nos apetecía probar algo mas pequeño y compacto que simulara la experiencia en nuestra furgo. (más…)

UN FIN DE SEMANA EN PEÑÍSCOLA

UN FIN DE SEMANA EN PEÑÍSCOLA

En la provincia de Castellón, junto al mar, hay una de esas ciudades que todos deberíamos conocer. Peñíscola es una ciudad con encanto que ha sabido sobrevivir a la presión del urbanismo desaforado en nuestra región. Pasar un fin de semana en Peñíscola es uno de esos regalos que merecemos hacernos de vez en cuando y, si no es en verano, mejor que mejor.

Hacía mucho que no íbamos a Peñíscola y la pasada primavera decidimos pasar por allí. Sin prisas, en calma, disfrutar de su pueblo antiguo y de sus playas. De su gastronomía. De su mar. Su mar es tan azul que cautiva y, el contraste con las paredes de piedra blanquecina, aún hace más intensa la sensación. (más…)

FIDELIS, FORTIS ET PRUDENTIS: EL SEXENNI DE MORELLA

FIDELIS, FORTIS ET PRUDENTIS: EL SEXENNI DE MORELLA

El Sexenni de Morella: una fiesta que, por tradición, se celebra cada seis años se antoja incompatible, hasta cierto punto, con estos tiempos que corren en los que lo único que parece importar es la más absoluta inmediatez. Los rituales festivos al uso consagran el año como el ciclo que propicia el eterno retorno de la fiesta. Seis años parecen una eternidad: un ejercicio inasumible de contención y paciencia en la época del todo-en-un-click y la inmediatez de la recompensa

Maqueta de la ciudad de Morella

Pero en Morella se hacen fuertes tras sus antiguas murallas, aferrados a sus tradiciones, y resisten el envite del torbellino de la efímera fugacidad. El Sexenni de Morella, de hecho, es un homenaje a lo que permanece, a aquello que no sucumbe, ya que su origen se debe a la milagrosa supervivencia de un pueblo cuando la muerte les dió asedio, en forma de peste, hace más de trescientos años. (más…)

MORELLA: ROCA, VIENTO Y PIEDRA

MORELLA: ROCA, VIENTO Y PIEDRA

ENTRADA BILINGÜE: VALENCIÀ/CASTELLÀ

Roca, vent i fred. Aquest són, possiblement, els tres elements més remarcables de Morella i de la serra del Maestrat, una terra inhòspita que, tot i això, ha sigut poblada durant segles per gent decidida i de tarannà ferreny. Tan sols cal veure la ciutat penjada allà dalt del penyal, envoltada per la seua inexpugnable muralla per a intuir que els que allà han viscut i viuen són gent valenta.

(más…)

LOS BELLOS PUEBLOS DEL MAESTRAZGO

LOS BELLOS PUEBLOS DEL MAESTRAZGO

Hay lugares a los que no nos cansamos de acudir una y mil veces. Paraísos cercanos en los que disfrutar en familia, visitar bellos pueblos, pasear por el monte y saborear una deliciosa comida mientras conversamos y los niños juegan. Uno de esos lugares es el Maestrazgo. Esta región,  compartida por las provincias de Castellón y Teruel, está llena de encantos sorprendentes. En estas fechas comienza la temporada micológica y son muchos los apasionados por las setas que acuden a recolectarlas o a saborear ricos platos en las semanas gastronómicas que allí se organizan.
Mirambel es una de las joyas del Maestrago turolense (Mirambel, 2015)

Este territorio tiene muchos elementos que lo identifican. La elevada altitud hace que sus montes se conviertan en duros páramos allá donde el viento y la nieve se hacen fuertes en invierno, y el sol y la sequía lo arrasan todo en verano. En zonas menos sufridas, los bosquetes de carrascas y árboles caducifolios crean bellos enclaves que en estas fechas se tiñen de colores cálidos: rojos, anaranjados, ocres y amarillos. La gente que ha habitado estos lugares desde antiguo se adaptó a vivir con poco. Cultivando cereales y patatas, criando ovejas y posteriormente cerdos. Preparando sus campos y corrales a base de sacar las losas de piedra que todo lo cubren y construyendo las bellas paredes que ahora definen este territorio.

(más…)

SAGUNT, HISTÒRIA OBLIDADA

SAGUNT, HISTÒRIA OBLIDADA

Són habituals els viatges que fem a València i Barcelona. En el nostre recorregut passem per ciutats emblemàtiques per a la nostra història com ara Xàtiva o Sagunt. Per desgràcia, amb les comoditats de les circunvalacions ara s’han convertit en un punt en el mapa i la major part dels viatjers no entrem a visitar-les. Fa unes setmanes anàrem a Tarragona i vam aprofitar per fer una vista a aquesta emblemàtica ciutat que ja va ser grega i aliada de Roma al segle III a.C.


Per arribar a la ciutat actual has de travessar hectàrees de tarongers i després una gran quantitat d’edificis nous construïts en els darrers anys per efecte de la febre «del rejol i el formigó». Moltes cases tancades, carrers buits i solars abandonats. Una vegada t’endinses en l’antiga ciutat tot et sembla agradable i especial. Els edificis del barri vell transpiren aromes del passat i narren històries de mercaders, de mariners i camperols, de grecs i romans…

El nostre objectiu era el seu castell que domina el paisatge des de molts quilòmetres a la redona. És una fortalesa immensa situada a un lloc estratègic ben triat pels habitants de l’època. A l’est, la mar mediterrània, la plana plena de tarongers, les platges, algunes dunes residuals i el port magnífic, l’antic «Grau Vell». A l’oest les muntanyes de gran pendent cobertes de vegetació.

Per accedir a l’antic teatre i el castell cal demanar una entrada que és gratuïta però no hi ha cap informació, per la qual cosa la major part dels visitants passen sense rebre cap informació. De tant en tant, els guardes de seguretat d’una empresa privada informen i amablement t’indiquen el protocol a seguir. És el primer que el turista pot observar: la manca total de personal destinat a cuidar el nostre patrimoni i a informar el foraster de les normes bàsiques d’accés.

Una vegada arribes al castell no pots més que admirar la construcció i els elements que se conserven però també et sents trist davant l’evident abandonament de la plaça. L’escassa informació és antiga i poc atractiva, alguns elements com tanques i dipòsits rovellats i abandonats ocupen aquest espai emblemàtic. En alguns punts és fins i tot perillós fer la visita amb xiquets o persones majors perquè hi ha buits i forats pertot arreu.

Des d’allà d’alt la vista és espectacular i no pots deixar de preguntar-te què han fet les nostres administracions en les últimes dècades pel manteniment del castell de Sagunt que corona l’antiga ciutat iberoedetana que Anibal conquerí en l’any 219 a.C. després d’un llarg assedi. I encara et sents més enfadat quan observes la ciutat nova allà baix amb centenars de metres urbanitzats i abandonats on s’invertiren milers d’euros per promoure urbanitzacions que ara han quedat paralitzades…

Diners soterrats entre formigó i asfalt mentre el castell de Sagunt va deteriorant-se cada dia per efecte del temps i la falta d’atencions. El nostre patrimoni és únic i ha de ser un esforç de tots apreciar-lo i conservar-lo. Eren moltes les persones que vistaven aquell dia aquest lloc i en totes les converses es repetia aquestes idees que ara us trasmet, per això precisament m’he animat a transcriure-les avui. Prompte arribaran les vacances, anirem potser lluny a visitar diversos llocs, però no oblideu que a casa tenim tresors que hem de posar en valor.

El teatre romà ha sigut al llarg de les últimes dècades focus de controvèrsies diverses. La seua inadequada restauració a principis dels anys ’90 va suscitar fins i tot la intervenció del Tribunal Suprem ordenant la demolició d’aquelles obres que, tanmateix, no s’han dut a terme per manca del presupost necessari. Així són les coses. Ara bé, no es pot qüestionar la utilitat del lloc on cada any es celebra part del Festival d’Estiu Sagunt a Escena. La seua sonoritat és perfecta i la sensació d’escoltar-te a tu mateix des del fons del teatre una experiència única.

Per finalitzar la nostra visita no podíem anar-nos-en sense assaborir algun dels deliciosos plats típics de la regió. Al costat del teatre hi ha un deliciós restaurant en el qual dinar tranquils amb els xiquets jugant al jardí. El menú deliciós de Le fou ens va ajudar a superar les sensacions incòmodes que havíem experimentat en la visita al castell i ens van animar a recomanar-vos una escapada a aquesta ciutat romana situada al costat de la desembocadura del riu Palància.

Pin It on Pinterest