La idea que és possible ensenyar sense dificultats resulta d’una represenatció etèria de l’alumne. La saviesa pedagògica ens hauria de presentar el mal alumne com el més normal de tots: aquell que justifica plenament la funció del professor ja que li hem d’ensenyar tot, començant per la mateixa necessitat d’aprendre! Però no és així. Des de la nit dels temps escolars l’alumne considerat normal és el que oposa menys resistència a l’ensenyament, el que no dubta del nostre saber ni posa a prova la nostra competència, un alumne guanyat d’entrada, dotat d’una comprensió immediata, que ens estalvia la recerca de vies d’accés al seu magí, un alumne dotat naturalment de la necessitat d’aprendre, que deixa de ser un mocós turbulent o un adolescent problemàtic durant la nostra hora de classe, un alumne convençut des del bressol que cal lligar curt els apetits i les emocions per l’exercici de la raó si no volem viure en una selva de predadors, un alumne que sap que la vida intel·lectual és una font de plaer amb infinita capacitat de variació i de refinament, quan la major part dels altres plaers estan limitats per la monotonia de la repetició o pel desgast del cos, ras i curt, un alumne que ha comprés que el saber és l’única solució: solució a l’esclavatge on es manté la ignoràcia i consolidació única per a la nostra ontològica solitud.
Si pudiera existir un progreso básico en el siglo XXI debería ser que hombres y mujeres dejen de ser juguetes inconscientes no sólo de sus ideas sino también de sus propias mentiras. Es un deber capital de la eduación armar a todos para el combate vital en favor de la lucidez.
Si la modernidad se define como fe incondicional en el progreso, en la técnica, en la ciencia y en el desarrollo económico, entonces esta modernidad está muerta.
[…] La historia humana ha sido y sigue siendo una aventura desconocida. Sería una gran conquista de la inteligencia poder, por fin, deshacerse de la ilusión de ser capaces de predecir el destino del hombre. El futuro es abierto e impredecible.
…abandonamos dos cosas:en primer lugar la idea de que el pequeño era una especie de usurpador de nuestros derechos privados y, en segundo lugar, la teoría de que como educadores del niño debíamos regular, sistemáticamente y a tiempo, sus ganas de moverse y su curiosidad, basándonos en las opiniones fijas de los adultos e intentando encauzar ambas cosas en canales seguros.
En cambio, el mundo de su hijo: un ritmo de vida que, en gran parte, carece de sentido del tiempo, y que está absolutamente dirigido hacia la experiencia del momento, la necesidad de estar permanentemente en movimiento, de coger algo, de hacer ruidos, de probar algo nuevo; un hacer carente de finalidad, que sale del puro impulso de actividad, que parece que él mismo es la finalidad; una repetición inexplicable de acciones aparentemente sin ninguna utilidad: una incapacidad bastante habitual de captar las necesidades de los otros, especialmente de los adultos. Y además, la fuerte voluntad del niño de conseguir, de algún modo, aquello que él parece que siente somo necesidad interna y que, a menudo, el adulto no comprende.
También las herramientas que manejan los adultos y los niños son durante sus primeros años de vida muy distintas: el adulto trabaja con símbolos que son incomprensibles para el niño. Por contra, el niño se expresa a través de juegos que el adulto raramente comprende y constituyen un mundo en el que casi nunca le atrae penetrar. El adulto es un maestro sirviéndose de muchos objetos, de máquinas complicadas cuyo uso acostumbra a ser peligros o incomprensible para los niños y, siempre les atrae de forma mágica. El niño, en cambio, se siente en casa en un mundo de fantasía que al adulto le parece infantil o incluso peligroso. El adulto se siente a gusto con las abstracciones y las explicaciones lógicas con las que, muchas veces, aturrulla a sus hijos. Los niños, en cambio, necesitan ocasiones en las que a través de su propia actividad pueda sacarle a las cosas sus secretos y hacer sus propios descubrimientos.
Podem dir que corro dos perills: el de quedar totalment anul·lat pel grup o a càrrec seu, i el de radicalitzar la meva individualitat i desentendre’m. Madurar vol dir trobar el punt just d’equilibri entre les meves aspiracions individuals i la meua contribució social.
Hi ha un relat que explica la història d’un viatger que va anar a parar a un prtit cementeri situat al bell mig d’un turó. Mirant les inscripcions de les sepultures, es va adonar que no hi havia ningú que passés dels deu anys. Una mica alarmat, pensant que en aquell indret devia passar alguna estranya maledicció sobre els infants, va preguntar a un guarda que hi havia per allà com era que tothom moria jove. El guarda va desvetllar-li el misteri. No era que tothom morís jove, sinó que quan moria algú, comptàven únicament els moments d’autèntica vida que havia tingut aquella persona.
Si intentamos sustituir la realidad mediante una simulación sofisticada y completa, lo que se obtiene es un artefacto indigerible incapaz de remplazar un viaje a la misma realidad.
L’obediència hauria de ser un sinònim de cortesia social. Els adults no tenen cap dret a l’obediència dels infants. L’obediència ha de sortir de dins i no ser imposada de fora.
La disciplina és un mitjà per aconseguir una finalitat. La disciplina a l’exèrcit està encaminada a reforçar l’eficàcia en el moment del combat. Totes aquestes disciplines subordinen a l’individu a una causa determinada. Als països disciplinats, la vida esdevé vulgar.
[…] La disciplina de l’escola, quan hi ha bons mestres, s’acosta al tipus de disciplina de l’orquestra. Massa sovint, però, s’assembla al tipus de la disciplina de l’exèrcit. Podríem dir el mateix de la llar. Una llar feliç és com una orquestra i té el mateix esperit d’equip. Una llar miserable ve a ser com una caserna governada per l’odi i la disciplina.
Privacy & Cookies: This site uses cookies. By continuing to use this website, you agree to their use.
To find out more, including how to control cookies, see here:
Política de cookies
Este sitio emplea cookies de Google para prestar sus servicios, para personalizar anuncios y para analizar el tráfico. Google recibe información sobre tu uso de este sitio web. Si utilizas este sitio web, se sobreentiende que aceptas el uso de cookies.EntendidoMás Información
Privacidd y Política de Cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
Comentarios recientes