MAL D’ESCOLA

,
MAL D’ESCOLA

La idea que és possible ensenyar sense dificultats resulta d’una represenatció etèria de l’alumne. La saviesa pedagògica ens hauria de presentar el mal alumne com el més normal de tots: aquell que justifica plenament la funció del professor ja que li hem d’ensenyar tot, començant per la mateixa necessitat d’aprendre! Però no és així. Des de la nit dels temps escolars l’alumne considerat normal és el que oposa menys resistència a l’ensenyament, el que no dubta del nostre saber ni posa a prova la nostra competència, un alumne guanyat d’entrada, dotat d’una comprensió immediata, que ens estalvia la recerca de vies d’accés al seu magí, un alumne dotat naturalment de la necessitat d’aprendre, que deixa de ser un mocós turbulent o un adolescent problemàtic durant la nostra hora de classe, un alumne convençut des del bressol que cal lligar curt els apetits i les emocions per l’exercici de la raó si no volem viure en una selva de predadors, un alumne que sap que la vida intel·lectual és una font de plaer amb infinita capacitat de variació i de refinament, quan la major part dels altres plaers estan limitats per la monotonia de la repetició o pel desgast del cos, ras i curt, un alumne que ha comprés que el saber és l’única solució: solució a l’esclavatge on es manté la ignoràcia i consolidació única per a la nostra ontològica solitud.

Daniel Pennac

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Habilidades

Publicado el

31 marzo, 2016

Pin It on Pinterest