Quan algú et diu una idea, simplement està contribuïnt al conjunt de lamteua experiència. Si tu ja tens la idea, pots assimilar-la sense pensar i continuar. Si no tens la idea, pots (a) ignorar-la, (b) mal interpretar-la de manera que s’assemble a una idea que tens o (c) parar-te a pensar-hi. Aquesta tercera possibilitat és l’únic cas en què el flux de l’experiència s’interrom i comença la reflexió. Però perquè la comunicació siga reeixida en aquest cas, has de desenvolupar la idea tu mateix (reorganitzar el teu pensament previ). Si ho aconsegueixes, pot semblar que l’altra persona et va donar la idea. Però aquesta aparença és enganyosa. L’altra persona només va posar les condicions perquè tu construïres la idea tu mateix. Si això és «donar», és un donar indirecte. Cap persona, segons Dewey, no pot transmetre directament una idea a una altra persona. […] Les persones només aprenen pensant per elles mateixes; la tasca del professor és posar les condicions que provoquen el pensament.
Don Finkel