IGUALTAT

Igualtat és una dona negra que pateix síndrome de Down, viu a un barri marginal i és lesbiana. La qüestió és: ¿podrà Igualtat arribar algun dia a viure feliç al món, sense ser discriminada pel fet de ser dona, ni pel color de la seua pell, ni per la seua discapacitat psíquica, ni pel fet de ser pobra o lesbiana? Com hauria de canviar el nostre món per a fer-ho possible?

Xiqueta venent llepolies en Palenque (México, 2002)

Si veiem la història de la humanitat amb perspectiva, tal volta hem de ser optimistes. Als últims dos-cents anys hem avançat molt, almenys als països occidentals. A una societat com la nostra, Igualtat hui dia tindria els mateixos drets que qualsevol altra persona, a pesar de ser dona o ser una persona de color. A més, podria beneficiar-se d’algunes ajudes pel fet de patir una discapacitat psíquica. Potser també podria optar a alguna ajuda social, donada la seua situació econòmica desavantatjosa. Per descomptat, podria gaudir del sistemes públics de salut i educació. A més, podria comptar amb l’ajuda dels col·lectius i associacions que ajuden a normalitzar la vida de gais, lesbianes i transsexuals. No obstant, probablement, encara hauria de suportar moltes mostres d’intolerància, fóra per sexisme, racisme o pura ignorància de molta gent. I la seua situació d’integració social i el seu nivell de vida serien encara baixos. Tal volta podria arribar a ser moderadament feliç, amb un poc de sort. Per desgràcia, hi ha molts llocs al món on Igualtat no tindria tanta sort.

Xiqueta a un mercat prop de Oaxaca (México, 2002)

L’objectiu, sens dubte, és arribar crear les condicions socials i econòmiques que ens permeten assegurar que Igualtat podria arribar a ser una persona plenament feliç i socialment integrada: aquest és el treball que encara tenim pendent. Que arribe a ser així és responsabilitat de tots: dels poders polítics i econòmics, d’una banda, però també, d’altra, del conjunt de la ciutadania, corregint i eradicant totes les formes de discriminació que encara es donen. Açò últim depèn, sobretot, de l’educació, tant a l’escola com a la família.

Dones fent la compra (México, 2002)

Mentre totes aquestes formes de discriminació continuen existint, difícilment podrem dir que vivim a una societat justa, és a dir, a una societat perfectament igualitària. Mentre això passe, el nostre món continuarà sense ser un món digne per a Igualtat.