Notice: Undefined index: blogger in /var/www/vhosts/nosaltres4viatgem.es/httpdocs/wp-content/themes/Divi-child/functions.php on line 25
JO TENIA UNA CASETA DALT D’UN ARBRE…   | Nosaltres4Viatgem

Quan jo era xiqueta, al meu barri, els xiquets teníem una caseta dalt d’un gran arbre. Era una olivera centenària, en la qual algú -no sé qui- havia tingut la gran idea de construir una caseta precària i mal bastida. Allà dalt, amagats entre les fulles, passàvem estones delicioses, allunyats de l’esguard vigilant de la gent major del barri i d’acord amb les regles que ens marcàvem a nosaltres mateixos. En realitat, la caseta “era propietat” dels xicots grans, però quan ells no hi eren nosaltres, els menuts, preníem possessió d’aquell baluard i la convertíem en la fortalesa de la nostra innocent infantesa.


Tots tenim moments d’ensomniació en els quals desitgem viure dalt d’un gran arbre: és un desig d’evasió. Hi ha llocs on ens agrada pensar que fóra possible, com a La Casa del Ceibo en l’illa de San Cristóbal de les Galápagos o en La Casa Maitenea de Puente la Reina, Navarra. Però cal alguna cosa més, no sols és qüestió de disposar d’una “infraestructura arbòria”. Pujar-se a un arbre implica un enfrontament amb tot el que ha estat establert i que no ens agrada. És un gest de rebel·lia, com el de El Baró Rampant.  
Potser és, senzillament, que aquesta revolta està gestant-se dins de nosaltres i, sobretot, en moments com aquest, encara més. Per això la simpatia que ens provoca i que sentim davant el sorgiment de persones i moviments que representen una alternativa front al règimen actualment imperant. Desitgem que canvien les coses i anhelem un canvi profund, o més bé radical.  

I mentre la nostra ment està ocupada amb aquests pensaments llegim i comentem apassionadament Summerhill, l’extraordinari llibre de A.S. Neill. Una defensa tan aferrissada de la llibertat i la felicitat dels xiquets i xiquetes ens emociona i ens trasbalsa, alhora. Amb la seua experiència, Neill ens enlluerna i ens avergonyeix, com a pares i com a professors, ens alliçona i ens estimula, per igual. Mentalment ens acompanya aquesta remor interior i diàriament constatem que vivim a un món on allò prioritari no és l’amor ni la llibertat que necessita la nostra humanitat.

Per tot això, durant aquest estiu, hem construït una caseta dalt de la nostra figuera. L’hem feta per al nostres fills, però realment és un símbol que ens ha de recordar què volem fer com a pares i mestres: educar en la llibertat i l’autorregulació. I com a persones i ciutadans ens ha d’incitar a tractar els altres com el que són: persones amb autonomia i criteri.  
Això no és gens fàcil, però. És difícil, més bé. Tanmateix, és interessant perquè ens obliga a analitzar les nostres conductes, a posar nom als nostres sentiments i a corregir tot allò que ens fa sentir malament. L’odi, la mesquinesa, la por… Res de tot això no és sa, ni ens ajuda a ser més feliços. Tampoc no ajuda els nostres fills. Ara bé, la seua vida pot transcórrer a una major alçada, per damunt de tot això. Fer-los una casa a un arbre és un primer pas per salvar-los del marasme que afecta el nostre món i suposa oferir-los un refugi, una talaia des d’on puguen arribar a albirar un altre món, més lliure i més feliç.  

Per a fer una caseta en un arbre fan falta els materials següents:
– un bon arbre, millor si és un arbre centenari amb tres o quatre branques poderoses que t’abracen i amb moltes branques i fulles que t’allotgen fent-te sentir com si estigueres en un niu de pardals
– fustes velles, com ara biguetes, taulells…
– alguns elements per a la subjecció
-potser farà falta algun clau, però cal evitar-los, encara que si l’arbre té una bona corfa podrà assumir aquest dany
– alguns xiquets que inciten els adults a llançar-se a construir amb il·lusió
– molt d’amor a la llibertat

Pin It on Pinterest

Share This