Notice: Undefined index: blogger in /var/www/vhosts/nosaltres4viatgem.es/httpdocs/wp-content/themes/Divi-child/functions.php on line 25
FAROLS EN LA FOSCOR | Nosaltres4Viatgem

L’altre dia contemplàvem per primera vegada, amb el nostre telescopi, les quatre llunes de Júpiter. Fou Galileu qui descobrí, fa uns quatre cents anys, aquest espectacular sistema de llunes i se sol considerar aquest esdeveniment, històricament parlant, com una fita importantíssima de la revolució científica que acabaria desplaçant-nos del centre de l’univers.


Per desgràcia, massa a sovint fa la impressió que d’aleshores ençà estem cada dia més descentrats i que en compte de comprendre millor qui som i quin és el nostre lloc a l’univers ens sentim cada vegada més perduts i desorientats. A cadascun de nosaltres ens correspon tornar a interpretar l’univers sencer des de nosaltres mateixos per a establir, així, el nostre propi sistema planetari. Però la majoria de nosaltres quedem perduts enmig de l’univers, com un cometa que vaga sense saber on va o com un simple asteroide atrapat entre les innombrables i indiscernibles roques que conformen aquella societat rocosa anomenada cinturó d’asteroides.

Observació de Júpiter i les seues llunes amb un telescopi
Anotacions de Galileu indicant les posicions de les llunes


Segons es conta, en una ocasió, Diògenes el cínic va aparéixer a la ciutat de nit, amb un farol, dient: “Busque un home honest”. La frase era una denúncia dirigida als seus veïns, en considerar-los a tots deshonestos -deshonestos amb si mateixos, sobretot-, però potser també era una confessió. És ben difícil reconéixer com s’està de perdut a la vida.

Per això m’agrada tant la festa del farol que se celebra a les escoles Waldorf en aquesta època de l’any. Durant un parell de setmanes els xiquets i xiquetes fabriquen parsimoniosament, amb les seues pròpies mans, un farol de paper, al mateix temps que el dia va fent-se paulatinament més curt i la foscor hivernal va envaint les nostres vides. Qui no se sent aclaparat, en ocasions, per la intensa foscor que ens envolta?

Tot pareix indicar que les nostres criatures també viuen -potser més intensament i tot- aquesta angoixa existencial, aquesta soledat profunda de l’ésser humà. Encara que siga d’una forma totalment inconscient -però no per això menys punyent-, els infants tendeixen a patir -sobretot a la nostra societat actual- un sentiment profund d’abandonament.  

Sense nosaltres, els xiquets i xiquetes són incapaços d’orientar-se emocionalment a la vida. D’ací la importància d’ajudar els nostres fills i filles a buscar-se a si mateixos i a trobar-se. Com encendran i mantindran encés el farolet que ha d’enlluernar-los interiorment? Qui ha de guiar-los als seus primers passos enmig les tenebres de la vida?


Per això és tan important cantar junts: “Jo vaig amb el meu farol i el meu farol ve amb mi, amunt brillen les estrelles i ací baix nosaltres brillem.” O també: “Jo porte, jo porte, per l’obscuritat, una llum que em donà el Sol.” Cançons senzilles, però plenes de significat, per a tots els qui sabem com n’és, de tènue i oscil·lant, la flama interior de les nostres emocions, de la qual depèn el nostre camí a la vida i la nostra felicitat.

Per tant, cantem… cantem i anem en processó, com els astres, resseguint les nostres òrbites. Perquè malgrat la seua aparença caòtica, la vida, com l’univers, constitueix un verdader cosmos, una realitat ordenada i profundament harmònica. És tasca nostra, en qualsevol cas, encendre el llum que ens ha d’ajudar a descobrir l’ordre que regeix l’univers -el llum de la intel·ligència, com al cas de Galileu-, així com el farol que ens ha de guiar enmig del marasme emocional que enfonsa el nostre món en les tenebres -com reclamava Diògenes.
I una vegada encés, mantindre el nostre farol encés enmig de la foscor, per tal que el llum no s’apague.

Pin It on Pinterest

Share This